El control del tronc i el cap és un repte per a molts nens amb paràlisi cerebral (PC). Aquest fascinant estudi, que s’ha dut a terme recentment, examina l’afecta que oferir diferents nivells de suport biomecànic del tronc té sobre el control neuronal de l’estabilitat del cap, específicament per als nens amb PC en els nivells IV o V del Gross Motor Function Classification System (GMFCS), que és l’escala funcional global més emprada.
Per definició, el nivell IV del GMFCS fa referència a nens amb una capacitat per caminar severament limitada, fins i tot amb dispositius d’ajuda (distàncies curtes només). Usen cadires de rodes la major part del temps. El nivell V ser refereix a nens que tenen impediments físics severs que restringeixen el seu moviment voluntari, incloent el control limitat de cap i tronc. Aquests nens no poden caminar independentment, fins i tot amb dispositius adaptables, amb la qual cosa la seva mobilitat queda limitada a les cadires de rodes.
Els investigadors van seleccionar 8 nens amb PC en el nivell IV i 7 nens amb PC al nivell V, amb edats compreses entre els 4 i els 16 anys. Curiosament, també van incorporar les dades d’un estudi previ realitzat en nadons de 3 a 9 mesos, amb nivells similars de control del tronc.
Com que els factors que contribueixen a l’estabilitat del cap impliquen canvis tant en el control motor com en l’alineació biomecànica, els investigadors volien mesuraments més enllà de les dades lineals, que són les que es refereixen a la quantitat, velocitat o variació del moviment. Per tant, van buscar informació no lineal, és a dir, dades que mostren la:
– Complexitat (moviments que són més complicats).
– Predictibilitat (moviments que són repetitius o probables).
– Dimensionalitat del moviment del cap i del tronc (o graus de llibertat, es refereix al moviment en més d’un plànol o direcció).
L’augment en la complexitat, la disminució en la predictibilitat, i l’augment en la dimensionalitat indiquen un control neuronal millorat. Els investigadors van recopilar aquestes dades mesurant el moviment del cap i el tronc del nen durant una sessió tranquil·la mentre posicionaven el suport del tronc a quatre llocs: al nivell de les aixelles, la nervadura central, la cintura i el maluc.
OBSERVACIONS I COMPARACIONS
La comparació entre els nens amb desenvolupament típic i els nens més amb PC va mostrar que els nens amb desenvolupament típic van demostrar major complexitat, menor previsibilitat i major dimensionalitat de moviment, independentment del nivell de suport del tronc proporcionat. Això suggereix que el suport extern no va ser suficient per corregir completament la influència de la PC.
Després es van fer les comparacions entre els nens amb PC dels nivells IV i V del GMFCS. Per als nens al nivell V, els nivells més alts de suport van traslladar-se en un millor control del cap, indicat per l’augment de la complexitat i la disminució de la previsibilitat del moviment. No obstant això, per als nens de nivell IV de GMFCS, els nivells més baixos de suport van donar com a resultat un millor control del cap, indicat per una major complexitat i graus de llibertat, i una menor previsibilitat.
Una observació important d’aquest estudi és que els nens en el nivell IV realment es van desenvolupar pitjor quan el suport en el tronc es feia en les parts superiors del cos, en concret a les aixelles o en les nervadures centrals. Això suggereix que un suport excessiu pot interferir amb la qualitat del control postural per als nens amb PC que ja tenen un grau de control intrínsec del tronc.
Referència:
Da Costa CS, Saavedra SL, Rocha NA, Woollacott MH. Effect of Biomechanical Constraints on Neural Control of Head Stability in Children with Moderate to Severe Cerebral Palsy. Phys Ther. 2017; 97 (3): 374-85.
